Back هاري هايوود Arabic Harry Haywood German Harry Haywood English Harry Haywood Spanish Harry Haywood Portuguese Хейвуд, Гарри Russian
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1898  South Omaha (Nebraska) (en)  |
| Mort | 4 gener 1985 (86 anys) Nova York |
| Sepultura | Cementiri nacional d'Arlington |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Comunista de l'Est Escola Internacional Lenin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política, partit comunista, race policy (en) , race relations (en) i afroamericà |
| Ocupació | polític, activista polític, sindicalista, comunista |
| Partit | Partit Comunista dels Estats Units (1925–1959) Communist Party (Marxist–Leninist) (en) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Brigades Internacionals i Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola i Primera Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Gwendolyn Midlo Hall (1956–) |
Harry Haywood (South Omaha, 4 de febrer de 1898 - Comtat d'Arlington, 4 de gener de 1985) va ser un activista polític estatunidenc, una figura destacada tant del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica (CPUSA) com del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), i que va vincular la filosofia política amb la qüestió racial.[1]
El 1926, juntament amb altres comunistes afroamericans va viatjar a la Unió Soviètica per a estudiar l'efecte del comunisme en els problemes racials presents als Estats Units d'Amèrica (EUA). El seu esforç va donar lloc a la seva elecció per a encapçalar la sectorial negra del Partit Comunista. El seu treball també va incloure la creació d'un grup de suport en el cas Scottsboro Boys, un grup de nou adolescents afroamericans acusats injustament de violar dues dones blanques a l'estat d'Alabama el 1931 mentre viatjaven en un tren de mercaderies.[1]
El primer llibre de Haywood va ser Negro Liberation, publicat el 1948. Després va escriure una autobiografia anomenada Black Bolshevik, que es va publicar el 1978. Va aportar una anàlisi teòrica rellevant al pensament marxista sobre la qüestió nacional dels afroamericans als EUA. També va ser cofundador del New Communist movement.
- ↑ 1,0 1,1 Haywood, Harry. Halley's Comet and My Religion. New York: New York University Press, 2001, p. 249. ISBN 0-8147-6672-2.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search